lunes, 11 de mayo de 2009

Y empezamos con un poema de Miquel Martí i Pol:

Potser el secret és que no hi ha secret
i aquest camí l'hem fet tantes vegades
que ja ningú no se'n sorprèn;potser
caldria que trenquéssim la rutina
fent algun gest desmesurat, alguna 
sublimitat que capgirés la historia.

Potser, també, del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l'ús que cal; qui sap.



No hay comentarios:

Publicar un comentario